Promoció 2012 - 2014
LECTURES:
2 Josep Carner, Antologia poètica.*
3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica *
4 Salvador Espriu, Antígona.
5 Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta.
6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.
Josep Carner: antologia poètica
1. “Ahir”, de Llibre dels poetes (1904) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].2. “La poma escollida”, d’Els fruits saborosos (1906) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
3. “Com les maduixes”, d’Els fruits saborosos (1906) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
4. “Les llimones casolanes”, d’Els fruits saborosos (1906) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
5. “Cançó d’un doble amor” de Verger de les galanies (1911) [text de l’edició definitiva:
Poesia,1957].
6. “Camperola llatina”, de Verger de les galanies (1911) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
7. “La bella dama del tramvia”, d’Auques i ventalls (1914) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
8. “Símbols”, d’Auques i ventalls (1914) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
9. “Vora la mar és nada”, de La paraula en el vent (1914). [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
10. “El dia revolt”, de Bella terra, bella gent (1918) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
11. “Cançoneta incerta”, d’El cor quiet (1925). [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
12. “Beat supervivent”, d’El cor quiet (1925). [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
13. “La vida incerta”, de La primavera al poblet (1935). [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
14. “Cant IV” de Nabí” (1941). [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
15. “Bèlgica”, de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
16. “Cor fidel”, de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
17. “L’altre enyor”, de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
18. “Illa”, de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia,1957].
19. “Arbres”, d’Arbres (1953).
20. “A un auró”, d’Arbres (1953).
21. “Si em vaga”, d’Absència (1957).
22. “Lleialtat”, d’Absència (1957).
23. “El fènix”, de Bestiari (1964).
24. “Les formigues”, de Bestiari (1964).
25. “El més vell del poble”, d’El tomb de l’any (1966).
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: antologia poètica
1. Poques paraules surten...2. Sonet
3. Quan arribarà aquell moment...
4. Ombres, detureu el pas...
De Nou poemes (1933)
5. Espatlla
6. Sonet fàcil a un amic de bella conversa
7. Brollador
8. Inici de campana
9. Sonet marí
10. Leda
De Quadern de sonets (1934)
11. Cançó després de la pluja
12. Història del soldat
13. Noça
14. Dansa de la mort
15. Pont del vespre
16. Indecisa, rara, nova...
17. Oració per quan les donzelles tenen mal de cap
18. A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia
19. L'estiu ple de sedes
20. Pluja brodada
21. Compliment a Mercedes
22. Sóller
23. Només un arbre, a la vorera, porta...
24. Auca
25. A Mallorca durant la guerra civil
26. Escolto la secreta...
27. En la meva mort
D’ Imitació del foc (1938)
28. Medallons
D’altres poemes no recollits en volum
OBJECTIUS
- Introduir l'alumnat al context literari català des de finals del segle XIX fins als nostres dies a través de la lectura de sis obres representatives de diferents
- Introduir l'alumnat al context literari català des de finals del segle XIX fins als nostres dies a través de la lectura de sis obres representatives de diferents
moviments culturals i de diferents gèneres.
- Realitzar una lectura analítica i interpretativa d'obres literàries representatives de diferents gèneres: poesia, novel·la i teatre.
- Dotar l'alumne dels coneixements i recursos necessaris per tal que sigui capaç d'establir relacions significatives entre el context històric i cultural i les diferents produccions literàries.
- Treballar el comentari de text.
- Desenvolupar una lectura de les obres literàries en diferents plans: temàtic, narratiu, simbòlic, estructural, estètic, lingüístic.
- Avesar l'alumne a utilitzar les TIC com a eina de treball en l'àmbit de la literatura i com a eina habitual de comunicació acadèmica.
- Desvetllar l'interès per publicar continguts on line amb un potencial real d'audiència a escala global.
METODOLOGIA
- Periodització setmanal. Tenim quatre hores setmanals de Literatura, tres de les quals les dedicarem a llegir i fer activitats diverses a l'entorn de les lectures i la quarta hora la dedicarem a l'elaboració de la matèria.
- Sessions introductòries. Abans d'emprendre cada lectura, dedicarem unes sessions a introduir l'autor i l'obra en el seu entorn cultural i literari. Així, parlarem no solament de l'autor i de la seva obra en general, sinó del lloc que ocupa entre els seus contemporanis i de la influència que ha tingut sobre altres escriptors; també treballarem el context cultural, social i literari en el qual s'emmarca l'autor o autora per tal de poder entendre i interpretar les obres que llegirem.
- Lectura a classe. La lectura en veu alta a classe (lectura en públic) és, en el context de la matèria, una pràctica fonamental en tant que exercici de dicció i expressió.
- A partir de les lectures es té l'oportunitat d'anar posant en relleu, subratllar, fer notar, etc., amb la participació dels alumnes, aquells aspectes de les obres que reclamen la nostra atenció per a l'anàlisi i interpretació.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Es valorarà el treball constant i sistemàtic a classe, la perfecta assimilació/comprensió de les lectures, així com la realització de deures puntuals per a casa i la bona realització del bloc de l'assignatura. L'actitud serà un deu per cent de la nota final.
- És molt important justificar convenientment les absències, en cas contrari les absències injustificades penalitzaran en la nota de l'avaluació.
- Es farà un o més examens a cada avaluació sobre les lectures i el seu entorn cultural. L'examen es basarà en les activitats realitzades a classe.
- S'hauran de tenir els treballs encomanat al dia. La correcta elaboració i posterior exposició de les feines individuals o col·lectives, és condició indispensable per aprovar l'assignatura.
- Les faltes d'ortografia tant a l'examen, com en les activitats i en el bloc, descomptaran la nota final. Al 3r trimestre hi podrà haver una prova de recuperació d'ortografia que hauran de fer els alumnes a criteri del professor.
- No es faran exàmens especials per a aquells alumnes que no s'hi hagin presentat en la data fixada.
- S'aprova el curs en funció de la feina periòdica de l'alumne i de la nota dels l'examen. Per aprovar el curs s'han d'haver aprovat dues avaluacions: l'última i qualsevol de les altres dues.
- Realitzar una lectura analítica i interpretativa d'obres literàries representatives de diferents gèneres: poesia, novel·la i teatre.
- Dotar l'alumne dels coneixements i recursos necessaris per tal que sigui capaç d'establir relacions significatives entre el context històric i cultural i les diferents produccions literàries.
- Treballar el comentari de text.
- Desenvolupar una lectura de les obres literàries en diferents plans: temàtic, narratiu, simbòlic, estructural, estètic, lingüístic.
- Avesar l'alumne a utilitzar les TIC com a eina de treball en l'àmbit de la literatura i com a eina habitual de comunicació acadèmica.
- Desvetllar l'interès per publicar continguts on line amb un potencial real d'audiència a escala global.
METODOLOGIA
- Periodització setmanal. Tenim quatre hores setmanals de Literatura, tres de les quals les dedicarem a llegir i fer activitats diverses a l'entorn de les lectures i la quarta hora la dedicarem a l'elaboració de la matèria.
- Sessions introductòries. Abans d'emprendre cada lectura, dedicarem unes sessions a introduir l'autor i l'obra en el seu entorn cultural i literari. Així, parlarem no solament de l'autor i de la seva obra en general, sinó del lloc que ocupa entre els seus contemporanis i de la influència que ha tingut sobre altres escriptors; també treballarem el context cultural, social i literari en el qual s'emmarca l'autor o autora per tal de poder entendre i interpretar les obres que llegirem.
- Lectura a classe. La lectura en veu alta a classe (lectura en públic) és, en el context de la matèria, una pràctica fonamental en tant que exercici de dicció i expressió.
- A partir de les lectures es té l'oportunitat d'anar posant en relleu, subratllar, fer notar, etc., amb la participació dels alumnes, aquells aspectes de les obres que reclamen la nostra atenció per a l'anàlisi i interpretació.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Es valorarà el treball constant i sistemàtic a classe, la perfecta assimilació/comprensió de les lectures, així com la realització de deures puntuals per a casa i la bona realització del bloc de l'assignatura. L'actitud serà un deu per cent de la nota final.
- És molt important justificar convenientment les absències, en cas contrari les absències injustificades penalitzaran en la nota de l'avaluació.
- Es farà un o més examens a cada avaluació sobre les lectures i el seu entorn cultural. L'examen es basarà en les activitats realitzades a classe.
- S'hauran de tenir els treballs encomanat al dia. La correcta elaboració i posterior exposició de les feines individuals o col·lectives, és condició indispensable per aprovar l'assignatura.
- Les faltes d'ortografia tant a l'examen, com en les activitats i en el bloc, descomptaran la nota final. Al 3r trimestre hi podrà haver una prova de recuperació d'ortografia que hauran de fer els alumnes a criteri del professor.
- No es faran exàmens especials per a aquells alumnes que no s'hi hagin presentat en la data fixada.
- S'aprova el curs en funció de la feina periòdica de l'alumne i de la nota dels l'examen. Per aprovar el curs s'han d'haver aprovat dues avaluacions: l'última i qualsevol de les altres dues.
Com a exercici acadèmic, el redactor ha de precisar el contingut i ha d'il·lustrar la manera com es desenvolupa, tant en la forma com en el fons.
És clar que en el comentari de text hi intervé tant la comprensió del text com la capacitat d'analitzar i interpretar la lectura.
En el comentari:
-No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres paraules.
-Cal diferenciar el tipus de comentari. No és el mateix comentar obres literàries que notícies o articles d'actualitat.
El contingut d'un comentari ha de seguir, en general, els aspectes següents:
Situar el text
Situar el text és explicitar la informació que es pot aportar sobre l'autor, l'època, el moviment, la localització del text o de l'obra, la finalitat, etc. Amb l'objectiu de saber extreure informació sobre aquest apartat, es proposen unes preguntes orientatives.
-Què es pot dir del tema del text?
-Qui n'és l'autor o autora?
-De quina època és?
-Quina és la data de publicació del text?
-S'identifica l'autor amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica...?
-Es pot relacionar l'autor amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió?
-El text té unitat? És un text complet? És un fragment?
-Quina rellevància té en el conjunt de l'obra?
-En quin mitjà s'ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista?
-Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari
-Si és literari, pot adscriure's a cap gènere?: poesia, narrativa, teatre, assaig
Definir el tema
Sovint, sol confondre's la definició del tema amb l'argument de l'obra. Si el tema és l'assumpte o el motiu del text, l'argument es correspon amb el seu desenvolupament.
-De quin tema tracta?
-Quina és la idea central o tema del text?
-De quina manera l'autor suporta la idea central?
-Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...?
-La manera de tractar el tema, és temporal o atemporal?
-Quina mena de final té? Obert? Tancat?
Explicitar l'estructura
Qualsevol text organitza la informació d'una determinada manera. Fer evident aquesta organització és un dels objectius d'aquest apartat.
-Quins apartats té el text? Són iguals en extensió?
-Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç?
-La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret?
Analitzar l'estil
-Quina mena d'informació es vehicula? Concreta? Abstracta?
-Quins recursos utilitza l'autor per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?...
-Quin tipus d'informació pesa més en el text?
-Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l'exageració, l'analogia....?
D'altra banda, i des d'un punt de vista més lingüístic, pot distingir-se l'anàlisi des dels diferents plans de la llengua: dialectal, morfosintàctic i lexicosemàntic.
Dialectal i registre
-antiguitat del text segons la grafia
-trets dialectals
-registre
Morfosintàctic
-categories gramaticals
-construcció de la frase
-tipus d'oracions
-adjectivació
-substantivació
-signes de puntuació
Lexicosemàntic
-especialitat
-sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats...
Extreure conclusions
Atenent els objectius d'un comentari, el redactor ha de tancar l'escrit amb la presentació de les conclusions del comentari. Això vol dir que la informació que s'ha detallat i desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals.
-Què aporta de nou el text?
-Quina rellevància o significat té el text en el conjunt de l'obra de l'autor, si s'escau?
-El text acompleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat?
-Pot extreure-se'n cap tipus de valoració?
-Hi ha cap moralitat que sigui explícita o implícita en el text?
-El text que s'ha comentat provoca cap reflexió final?
-Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir?
És clar que en el comentari de text hi intervé tant la comprensió del text com la capacitat d'analitzar i interpretar la lectura.
En el comentari:
-No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres paraules.
-Cal diferenciar el tipus de comentari. No és el mateix comentar obres literàries que notícies o articles d'actualitat.
El contingut d'un comentari ha de seguir, en general, els aspectes següents:
Situar el text
Situar el text és explicitar la informació que es pot aportar sobre l'autor, l'època, el moviment, la localització del text o de l'obra, la finalitat, etc. Amb l'objectiu de saber extreure informació sobre aquest apartat, es proposen unes preguntes orientatives.
-Què es pot dir del tema del text?
-Qui n'és l'autor o autora?
-De quina època és?
-Quina és la data de publicació del text?
-S'identifica l'autor amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica...?
-Es pot relacionar l'autor amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió?
-El text té unitat? És un text complet? És un fragment?
-Quina rellevància té en el conjunt de l'obra?
-En quin mitjà s'ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista?
-Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari
-Si és literari, pot adscriure's a cap gènere?: poesia, narrativa, teatre, assaig
Definir el tema
Sovint, sol confondre's la definició del tema amb l'argument de l'obra. Si el tema és l'assumpte o el motiu del text, l'argument es correspon amb el seu desenvolupament.
-De quin tema tracta?
-Quina és la idea central o tema del text?
-De quina manera l'autor suporta la idea central?
-Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...?
-La manera de tractar el tema, és temporal o atemporal?
-Quina mena de final té? Obert? Tancat?
Explicitar l'estructura
Qualsevol text organitza la informació d'una determinada manera. Fer evident aquesta organització és un dels objectius d'aquest apartat.
-Quins apartats té el text? Són iguals en extensió?
-Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç?
-La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret?
Analitzar l'estil
-Quina mena d'informació es vehicula? Concreta? Abstracta?
-Quins recursos utilitza l'autor per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?...
-Quin tipus d'informació pesa més en el text?
-Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l'exageració, l'analogia....?
D'altra banda, i des d'un punt de vista més lingüístic, pot distingir-se l'anàlisi des dels diferents plans de la llengua: dialectal, morfosintàctic i lexicosemàntic.
Dialectal i registre
-antiguitat del text segons la grafia
-trets dialectals
-registre
Morfosintàctic
-categories gramaticals
-construcció de la frase
-tipus d'oracions
-adjectivació
-substantivació
-signes de puntuació
Lexicosemàntic
-especialitat
-sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats...
Extreure conclusions
Atenent els objectius d'un comentari, el redactor ha de tancar l'escrit amb la presentació de les conclusions del comentari. Això vol dir que la informació que s'ha detallat i desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals.
-Què aporta de nou el text?
-Quina rellevància o significat té el text en el conjunt de l'obra de l'autor, si s'escau?
-El text acompleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat?
-Pot extreure-se'n cap tipus de valoració?
-Hi ha cap moralitat que sigui explícita o implícita en el text?
-El text que s'ha comentat provoca cap reflexió final?
-Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir?
