RESUM DE MÈTRICA I DE FIGURES LITERÀRIES
1. El compte sil·làbic dels versos s'acaba a la darrera síl·laba tònica. A
l'hora de comptar els versos cal tenir en comte:
●
Sinalefa: És la
pronunciació en una sola síl·laba de l'última vocal d'una paraula amb la
inicial de la següent ja sigui perquè formen un diftong o perquè es tracta
d'una "i" o una "u" consonàntica:
"té un didal de mar als
ulls"
"ho hem de saber com la van
violar,
i el corredor del col·legi es
tornava"
●
Elisió:
Supressió d'una vocal perquè entra en contacte amb una d'igual o similar
(normalment es tracta d'una vocal neutra):
"que sofreix més, fins que aixeca el gosset"
Quan la unió de dues vocals permet de fer una elisió o
una sinalefa, els gramàtics aconsellen de fer la sinalefa:
"Retorno a les festes llunyanes"
El recompte sil·làbic és un tema complex ja que hem de
tenir també en compte el ritme del vers, les pauses...
Anomenem hiat al fet de
desfer una sinalefa o
l'elisió i sinèresi a la conversió d'un hiat en diftong. Els tres versos següents de Gabriel Ferrater
presenten dos hiats: el primer (t'hi adorms) sense elisió és discutible, però
el del vers tercer ve totalment condicionat pel ritme del vers:
"Ca-da-qués - als - bra-ços - et
- té (8)
i - t'hi - a-dorms - i - no - dorms - gai- re" (8)
"so - ta - fres-cors - de -
molsa. - N'hi -
ha - un" (8)
A continuació dos exemples de sinèresis en uns versos
de Josep Carner.
"Mon sol desig? Que em deixessin
(7)
per a un dia solemnial (7)
portar levita i copalta (7)
en una festa oficial" (7)
2. La cesura és una pausa enmig del vers, que pot coincidir amb un
signe de puntuació i que divideix el vers en dues unitats anomenades hemistiquis.
"Potser només ets l'ombra /
rient i fugitiva 6+6 A
d'un desig obstinat / a habitar dins
la ment 6+6 B
l'he cenyit entorn / amb carn de
pensament 6+6 B
i amb sang de mes batalles / t'he fet
encesa i viva 6+6 A
(Carles
Riba)
"No pas l'atzar / ni tampoc la
impostura 4+6 A
Han fet del meu país / la dolça terra
6+4 B
On visc i on pens morir /. Ni el fust
ni el ferre 6-4 B
No fan captiu / a qui es dón
l'aventura" 4+6 A
( JV
Foix)
3. La rima és la repetició total o parcial dels sons del final
dels versos.
●
Rima
assonant és la repetició de vocals
però no de consonants al final de cada vers a partir de l'última vocal tònica:
"Aquell que va emprenyar el
talòs
Garcés i al Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.
(Gabriel
Ferrater)
●
Rima
consonant és la repetició total de
sons vocals i consonàntics a partir de l'última vocal tònica:
"Joncs d'aiguamoll, verda flama,
sovint s'ajupen al vent.
He vist que hi passa una dama,
dolça a la llum de ponent"
(Marià
Manent)
●
Rima
femenina: l'última paraula del vers
és un mot pla o esdrúixol.
●
Rima
masculina: l'última paraula de cada vers
és aguda
●
Rima
encadenada: abab / ABAB
●
Rima
abraçada o creuada: abba / ABBA
4. Versos catalans d'art menor
són els que tenen vuit síl·labes o menys i d'art major els que en tenen
més de vuit.
1. Versos d'art menor
■
trisíl·lab
■
tetrasíl·lab
■
pentasíl·lab
■
hexasíl·lab
(propi de les cançons populars)
■
heptasíl·lab
■
octosíl·lab (molt
utilitzat)
2. Versos d'art major
■
Decasíl·lab
■
Alexandrí
Trobem també versos sense rima, els
anomenem blancs quan presentat regularitat mètrica i lliures quan
no presenten ni regularitat mètrica ni rima.
5. L'estrofa
1.
Apariat:
"A la taula i al llit
al primer crit"
Aquesta estrofa dóna lloc a dos gèneres poètics de la
literatura popular molt difosos entre els segles XIV i el XIX:
■
les noves
rimades, sèrie indeterminada d'apariats, d'un mateix nombre de sil·labes,
que rimen en assonant. La temàtica solia ésser els temes d'actualitat, amb un
fons narratiu lligat a la cort.
■
la codolada,
sèrie indeterminada d'apariats amb rima consonant alternan els versos de 8 i 4
síl·labes o de 7 i 3. Presenten accions de la vida vulgar amb una visió
realista molt del gust de la burgesia.
2.
Tercet: Combinació
de tres versos que poden enllaçar-se amb una rima comuna (monorrims), o bé
lligar-ne dos i deixar-ne un de solt que lligarà amb el tercet següent formant
així uns tercets encadenats (aba, bcb)
3.
Quartet
/ quarteta: Agrupacions de 4
versos de rima consonant o assonant, encadenada (ABAB) o creuada (ABBA). Els
quartets són versos d'art menor i les quartetes, d'art major.
4.
Cobla: Combinació
de 8 versos d'art major, agrupats en dos quartetes cada una de les quals tenen
rima encadenada o creuada, que en el conjunt de la cobla poden
donar quatre combinacions:
○
cadeno-encadenades
(abab+abab),
○
creu-creuades
(abba+abba)
○
cadeno-creuades
(abab+abba)
○
creu-encadenades
(abba+abab)
També poden ser juxtaposades, és a dir, amb
rimes diferents a les dues quartetes formant qualsevol de les quatre
combinacions anteriors. De vegades la cobla presenta un afegit de dos versos.
Quan el primer vers d'una cobla manté la rima de
l'últim vers de la cobla anterior parlem de cobles capcaudades.
5.
Octava
reial: Combinació de 8 versos decasíl·labs que respon a
l'estructura ABAB ABCC. (Introduïda per J. Boscà)
6.
Sonet: Combinació
de 14 versos, generalment decasíl·labs, distribuïts en dos quartetes i dos
tercets.
7.
Romanç: Combinació
d'un nombre indeterminat de versos, generalment heptasíl·labs, amb rima
assonant en els versos parells i lliure en els senars:
"A la primera embranzida
salta pany i forrellat;
a la segona, les portes
esclaten balandrejant;
i com cap de torrentada,
fins la mesa de l'altar,
rebuig de viles i pobles
a tomballons se n'ha entrat,
calada la barretina
i a la boca el renegar…"
6. Figures literàries.
●
Al·legoria : Expressió paral·lela d'una sèrie d'idees reals i
d'unes altres de figurades, que desenrotllades totalment, es refereixen a una
mateixa cosa.
En aquest versicle del Llibre d'Amic i Amat, Ramon
Llull fa correspondre les atencions que exigeix un malalt amb les virtuts que
l'Amic voldria tenir:
Malalt fou l'Amic, e pensava en l'Amat: de mèrit lo
peixia, e ab amor l'abeurava, en paciència lo colgava, d'humilitat lo vestia,
ab veritat lo metjava".
●
Al·literació : Repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic
dins una paraula o un enunciat. Pot produir eufonia o cacofonia.
" A peu, i a poc a poc, anem pujant."
(Gabriel Ferrater)
"Ja ho sé que sou, senyor, prò on sou, qui
ho sap? (Joan Maragall)
●
Anàfora : Repetició d'una o diverses paraules
sintàcticament dominants al començament de dos o més enunciats successius.
"A Déu coman, bella, vostres beutats;...
A Déu coman vostre amorós esguard...
A Déu vos don, eras, puix que eu me part."( J. de Sant Jordi)
●
Antítesi :
Contrast de dues idees, dues expressions o dues paraules de significació
oposada:
"Sense moure'm
Sóc dintre i fora de la plaça nua"
●
Antonomàsia : Consisteix
a substituir un nom propi per un de comú o a l'inrevés.
Un Rafael (per un gran pintor)
●
Aposició : Consisteix
en juxtaposar una o més paraules a una altra o unes altres, de la mateixa categoria
gramatical, de manera que la segona exerceixi una funció explicativa.
"Oh Cloris -l'aimada de coses no
vistes-
atura l'hivern amb el somrís teu! "
●
Apòstrofe : Invocació
durant el discurs a un ésser real o imaginari amb finalitat interpel·ladora.
" Oh cors donós, net de frau i
delicte!
prenets de m'e pietats , bella dona"
●
Asíndeton : Omissió de les conjuncions bo i accelerant l ritme
de la frase.
" Aquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada
pàtria". (Salvador Espriu)
●
Comparació: Presentació d'un fet real (subjecte, objecte,
qualitat, procés...) com a igual a un altre a base d'una semblança real o
imaginària, a fi de fer més entenedor el significat del primer.
"Com la gavina de la mar blavosa
que en la tranquil.la platja fa son niu;...
l'alegre barraqueta valenciana
s'amaga entre les flors"
●
Encavalcament :
Desacord que es produeix entre la pausa final del vers o del primer
hemistiqui i la pausa sintàctica de manera que la frase acaba en el vers o
hemistiqui següent.
" Esposa fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,llibertat"
●
Enumeració
: Presentació successiva i ràpida d'una sèrie
d'idees referides sempre a la mateixa cosa.
"Luard, cos rebaixat, fortor
d'esquer,
peus seguidors de totes les
tresqueres,
cridaire, mentider i home de bé,
Luard, el mariner
●
Epítet : Adjectiu que subratlla una qualitat inherent a la cosa expressada
pel substantiu.
"La veig en fosca nit i en lluna
clara" (Tomàs Aguiló)
●
Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic gramatical de les
paraules o de les frases.
"No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari" (Joan
Vinyoli)
●
Hipèrbole: Deformació de la veritat mitjançant l'exageració.
Diu Joan Perucho, referint-se a una mena de
personatges monstres: "a l'estiu, ajaguts damunt la terra en posició
supina, es feien ombra amb la planta dels peus"
●
Homofonia: És la
identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent.
"Conill, per què tems el
temps" (Pere Quart)
●
Interrogació
retòrica: Afirmació en forma de
pregunta que porta implícita la resposta. La finalitat és acostar l'autor al
lector, fent-lo identificar amb els seus interrogants.
"¿ Quin delirós ha pensat mai que trobaria
la primavera en el desert? " (
Josep Carner)
●
Metàfora: Identificació poètica entre un element real i un
d'irreal quan només el segon és present en el discurs literari.
"Quan amb son preciós robí
l'aigua ditxosa tocà
ab vislumbres la il·lustrà
de resplendor carmesina" (F
V Garcia. Es refereix a la boca)
●
Metonímia: Consisteix
a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté alguna de les
relacions següents:
El lloc d'origen pel producte:
Porta'ns un alella (Vi d'Alella)
L'autor per l'obra: He comprat un
picasso (Un quadre de Picasso)
La marca pel producte: Es va comprar
un renault (El cotxe)
L'instrument per la persona que
l'utilitza. Avui he conegut la ploma (L'escriptor)
●
Onomatopeia: Imitació dels sons naturals mitjançant fonemes:
"Tots els migdies zumzeig de
mosques"
●
Oxímoron: Es
col·loquen en contacte paraules de sentit oposat que s'exclouen entre sí.
"Obscura claredat
música callada"
●
Paradoxa: És la
unió d'idees aparentment irreconciliables, però que en el fons presenten un
enunciat veritable:
"Vàrem tenir la copa de la vida
arran de llavis, i bevent mories" (J.
Vinyoli)
●
Paral·lelisme: És un recurs sintàctic que consisteix a repetir
una mateixa estructura en diverses frases seguides:
"No hi ha cap llac tan clar com
els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits" (
M. Martí i Pol )
●
Paranomàsia: Consisteix a col·locar en la frase dos mots que
solament es distingeixen en algun fonema:
" Colom mira l'Atlàntic sense
mida" (J. Verdaguer)
O bé en la repetició d'un mateix mot que s'usa en un
altre sentit:
"Tornaré a jugar a nines amb les
nines dels teus ulls..." ( S. Sánchez-Juan)
" Ara el sol no sol
trair" ( J. M. de Sagarra)
●
Personificació
i prosopopeia: Atribució de
qualitats humanes a éssers inanimats:
"... riu i canta més fort que
les onades,
i vencedor espolsa damunt les
nuvolades
sa cabellera real."
( M. Costa i Llobera referint-se al pi de
Formentor)
●
Polisíndeton: Identificació de l'ús de conjuncions per tal de
reforçar l'expressió:
"De sobte, a la una, esperançant
la vida,
la gent s'adreça com la mar revolta:
i corre, i es para, i torna a córrer,
i crida,
i calla aprés, i tremolant
escolta..."
Àngel Guimerà
●
Quiasma: És una figura sintàctica que consisteix en la
disposició creuada dels elements que formen dos sintagmes o dues frases:
"Collim la rosa de dia
i de nit el gessamí"
●
Símbol: Representació
d'un objecte per un altre que el pot evocar per analogia:
"Dins la meva ànima en pau sóc
el nàufrag
que en l'illa profunda on reneix de
la mar,
súbitament reconeix
una pàtria d'antany."
●
Sinècdoque: Figura
que consisteix a estendre o restringir el significat d'un mot, prenent el tot
per la part o la part pel tot; el gènere per l'espècie o l'espècie pel gènere;
el singular pel plural o el plural pel singular, etc. :
" S'han fet pel moro ports
catalans? "
●
Sinestèsia: És l'associació de dos element que provenen de
camps sensorials diferents:
"Música cega ." ( M.
Torres)
" Llàgrimes sonores. "
(Pere Quart )
" Acolorida d'olors. " ( J.
Sarsanedas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.